Quina mena de gent som

Descripción

SINOPSI

«Les històries de Catalunya que s’han anat escrivint des de 1870 ençà, amb l’esperit entusiasta i la bona intenció que tots sabem, enclouen generalment un prodigiós equívoc: són narracions de fets reals, autèntics, esdevinguts efectivament i que han afectat durant segles la gente catalana, però atribuïts a una entitat política i orgànica que és un pur fantasma: Catalunya considerada com un Estat català».

Amb la passió d’un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d’insubornable intel·lectual, el gran Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre al seu exili de la Guerra Civil la tasca de posar las bases d’un projecte d’Història de Catalunya que expliqués el passat amb més realisme i sense traslladar conceptes del present. El resultat va ser aquest llibre en què aplega quatre clarividents assaigs «sobre Catalunya i els catalans», als quals no eludeix la conflictiva relació amb Castella, la nova visió, sorgida, a partir del segle XIX, sobre la pròpia història de Catalunya, la tensió entre els sentiments nacionalistes i la seva expressió política i molts d’altres temes.

D’aquesta manera, Gaziel va imposar-se un ambiciós objectiu que avui està més d’actualitat que mai: «Jo voldria una Història de Catalunya que es deixés per sempre més de contar el que hauria hagut de ser i no fou, per dir-nos el que ha estat i el que és, per veure si així podíem arribar, per fi, a veure clarament el que pot ser».

L’AUTOR

GAZIEL Sota el pseudònim de Gaziel trobem Agustí Calvet i Pascual (1887-1964), un dels millors i més influents periodistes de la primera meitat del segle XX. Quan era un jove estudiant de Filosofia i Lletres, es va donar a conèixer a les pàgines de La Vanguardia amb el relat de les seves vivències a París al començament de la Primera Guerra Mundial, convertit després en un llibre d’enorme èxit: Diari d’un estudiant. París 1914.

Aquesta entrada al món del periodisme per la porta gran li permetria exercir com a corresponsal durant tota la Gran Guerra, amb centenars de cròniques, les principals de les quals estan recopilades al llibre En las trincheras, editat per Diëresis. El seu treball durant aquest conflicte el va convertir en pioner del reporterisme i el catapultà a la direcció del diari barceloní. Des d’aquella talaia, va viure els successos d’uns anys trepidants que van culminar amb l’arribada de la Segona República i, després, amb l’intent fracassat d’independència del 6 d’octubre del 1934, que va condemnar, des de posicions ponderades i allunyades del radicalisme.

Tot i la seva enorme categoria periodística (o potser per això), el vendaval de la Guerra Civil el va obligar a l’exili fugint d’una Barcelona presa per l’anarquisme. Des del desterrament, primer, i l’exili interior, després, escriuria les pàgines d´aquesta gran obra que és Quina mena de gent som.